Em parava el fet que entre els acadèmics sempre hi ha hagut gent més que preparada per a decidir sota quines normes hem d’escriure correctament els valencians. També perquè, tot i que discretament, mai s’han amagat de reconèixer la unitat de la llengua. Però clar, ara ja se’ls està veient la cua per tot arreu i el viratge cap a posicions més properes al despropòsit i la barbàrie és evident. Perquè l’acostament amb els representants de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és un autèntic atac a tots els qui durant la seua vida han lluitat per recuperar la nostra llengua.
I això, m’indigna. M’indigna moltíssim veure el president d’una entitat, al remat pública, com l’AVL donant la mà al representant de l’associació amb els postulats més agressius contra la unitat de la llengua. M’indigna perquè en el marc d’esta pseudoacadèmia es combreguen (sí combreguen, estos són de missa diària) els pitjors portaveus del blaverisme més pudent i repugnant que hem tingut mai, aquells que tiraven bombes a casa Fuster. M’indigna perquè l’única mà que han de veure esta gentola ha de tindre estès un dit i assenyalar-los la porta més propera, o bé el dit cor mostrant el que realment sentim els valencians que ens estimem la llengua cap a entitats com la RACV.
Acadèmics de l’AVL, en la batalla de València que estos han muntat han d’haver perdedors i humiliats. Això de pau lingüística és un nyap! La vertadera pau lingüística vindrà quan esteu a l’altura del vostre càrrec i feu servir la ciència en benefici de la llengua, no en benefici de la concòrdia absurda que voleu mostrar perquè estos personatges han demostrat sobradament que el conflicte lingüístic els va de puta mare!
Quins collons tu, ni aigua home, ai si Fuster alçara el cap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada