REFLEXIÓ AMB LES VÍCTIMES DE LA CRISI (I)

El centre de la vida social no l’ocupa la persona sinó l’economia.

La preponderància de l’economia financera i especulativa sobre l’economia productiva, al marge del control polític i de la ciutadania, fa que en la pràctica els governs, no governen i tinguen les mans lligades davant els mercats. Els que gobernen són els centres de poder econòmic i financer.

S’està donant una transformació del model d’ocupació que duu a la pèrdua de drets socials. El treball és considerat una simple variable dels mecanismes econòmics i financers. És a dir, l’augment de la rendibilitat s’aconsegueix a través d’una major explotació del treball humà.

La fallida del  desenvolupament democràtic és evident. La democràcia es trenca perquè s’impedeix un projecte comú de convivència i fraternitat atacant pilars fonamentals per al seu desenvolupament com són: la igualtat, la llibertat i el protagonisme de la ciutadania